Fragments diversos: EDGAR ALLAN POE
Tu has vençut i jo sucumbeixo. Però d´ara endavant tu també ets mort, mort al Món, al Cel i a l´Esperança !. En mi tu existeixes i en la meva mort, veges per aquesta imatge, que també és la teva, com t´has radicalment assassinat a tu mateix.
Vinc d´una raça assenyalada per la vigor de la seva fantasia i l´ardència de les seves passions. Els homes m´han dit foll, però encara no és resolta la qüestió, si la follia és o no és la més elevada intel·ligència; si molt del que és gloriós, si tot allò que és profund, no brolla de malaltia de pensament, de certes fases d´un esperit exaltat a expenses de les seves facultats generals. Els qui somien de dia són coneixents de moltes coses que escapen als qui somien només de nit.
-Vós ignoreu la influència de la lluna. Vós no saveu que ella mana el mar i disposa les marees. No saveu que la gent estem subjectes a la seva atracció i que ens pot obligar a fer coses terribles…
Ella es va morir de tristesa, després de tenir-hi aquelles relacions. Com vaig quedar, senyor!. Em sembla mentida que, matant com mata, la tristesa no m´hagués matat a mi.
El jardí del ric atrau als pobres perquè en l´opulència dels poderosos, els indigents emmirallen les seves il·lusions.
Se li veia que volia dissimular la seva tristesa, i a la gent això no ens agrada, perquè trobem que la tristesa és un sentiment legítim que no deshonra ningú.
És famosa la gota simbòlica que fa vessar els gots. Tothom deu tenir la seva, que marca el límit de les resistències individuals.
…vam viure un idili abrandat, una lluna de mel clandestina amb tot el sabor de les coses prohibides.
L´amor, de primer, és com una flama, després com una brasa i finalment, si és sincer, queda el caliu que es revifa a rauxes.
Era sempre una opinió favorable, en part degut a l´amor i en part a causa que al geni, quan se m´apareix amb força, mai ni li regateixo admiració.
El bé és una carrera que, en un any i pocs recursos, no es pot cursar brillantment.
Sí: jo deia sí a tot, perquè el que tenia per perdre era una vida que cabia en un bloc de calendari. Tres-cents seixanta-cinc fulls amb santoral i un acudit al darrera.
Per on venia la mort? I, sobretot, per què venia tant de puntetes que ni tan sols no en sentia el trepitg ?
Tu has vençut i jo sucumbeixo. Però d´ara endavant tu també ets mort, mort al Món, al Cel i a l´Esperança !. En mi tu existeixes i en la meva mort, veges per aquesta imatge, que també és la teva, com t´has radicalment assassinat a tu mateix.
Vinc d´una raça assenyalada per la vigor de la seva fantasia i l´ardència de les seves passions. Els homes m´han dit foll, però encara no és resolta la qüestió, si la follia és o no és la més elevada intel·ligència; si molt del que és gloriós, si tot allò que és profund, no brolla de malaltia de pensament, de certes fases d´un esperit exaltat a expenses de les seves facultats generals. Els qui somien de dia són coneixents de moltes coses que escapen als qui somien només de nit.
-Vós ignoreu la influència de la lluna. Vós no saveu que ella mana el mar i disposa les marees. No saveu que la gent estem subjectes a la seva atracció i que ens pot obligar a fer coses terribles…
Ella es va morir de tristesa, després de tenir-hi aquelles relacions. Com vaig quedar, senyor!. Em sembla mentida que, matant com mata, la tristesa no m´hagués matat a mi.
El jardí del ric atrau als pobres perquè en l´opulència dels poderosos, els indigents emmirallen les seves il·lusions.
Se li veia que volia dissimular la seva tristesa, i a la gent això no ens agrada, perquè trobem que la tristesa és un sentiment legítim que no deshonra ningú.
És famosa la gota simbòlica que fa vessar els gots. Tothom deu tenir la seva, que marca el límit de les resistències individuals.
…vam viure un idili abrandat, una lluna de mel clandestina amb tot el sabor de les coses prohibides.
L´amor, de primer, és com una flama, després com una brasa i finalment, si és sincer, queda el caliu que es revifa a rauxes.
Era sempre una opinió favorable, en part degut a l´amor i en part a causa que al geni, quan se m´apareix amb força, mai ni li regateixo admiració.
El bé és una carrera que, en un any i pocs recursos, no es pot cursar brillantment.
Sí: jo deia sí a tot, perquè el que tenia per perdre era una vida que cabia en un bloc de calendari. Tres-cents seixanta-cinc fulls amb santoral i un acudit al darrera.
Per on venia la mort? I, sobretot, per què venia tant de puntetes que ni tan sols no en sentia el trepitg ?